|
CASATS 5 - SOLTERS 4.
19/07/2010 |
|
| CASATS 5 – SOLTERS 4 Amb un clima, terreny de joc i sobretot una claca genial animant a la graderia vam disputar el nostre clàssic per excel•lència, la mare de totes les paxenguetes de futbol estiuenques: el solters - casats!! Un partidet on el bon rotllo predomina i que també deixa bons detalls futbolístics per retreure als habituals companys d’entrenament al gimnàs. Minuts abans de començar el matx es podia apreciar força nerviosime entre les files dels casats i certa eufòria entre els solters, motius en tenien ja que el davanter centre de referència dels casats , en Xavi Moreno va caure a finalment de la llista per problemes musculars. Una vegada el molt honorable Sr. Adrià Triana, col•legiat de la Federació Catalana de Futbol va xiular l’inici del partit es van acabar les amistats, un servidor no veia un partit tan intens des del Argentina - Anglaterra del 86. L’ inici del partit va estar marcat per la tensió, les imprecisions, i un anarquisme generalitzat. Els primers en moure l’electrònic van ser els solters, gran combinació que finalitzà en Valentí amb molta sang freda. Els casats desconcertats van moure la banqueta i va entrar en Pep Méndez, tot un revulsiu que s’ havia quedat a la fora de l’onze per qüestions literalment “tècniques”. El fet és que va connectar molt bé amb el Jony i la cosa va començar a rutllar pels casats. Un factor determinant en aquesta primera part van ser els guardametas, L’ Albert per part dels casats va fer un partit molt complet, mentre que el Diego... bé diguem que no va ser precisament el Diego Lopez del Villarreal, doncs en dues accions molt innocents van arribar dos gols dels casats. A partir d’aquí un desgavell terrible per part dels singles, accions aïllades amb força habilitat per part del Roger i l’Alex però poc efectives de cara a millorar el còmput de gols. Amb tot això una jugada començada des de darrera acabà amb un u per u d’un Javier Avarez que es va mostrar molt resolutiu ( s’ha de dir que també ajuda si el porter et deixa el pal curt i tapa el llarg, jeje!). Destacar l’ actuació del Manel un jovenet de 70 anyets que ens va deleitar amb un parell de controls i una passada de cap que ni el millor Zizou de la Juve, com diria aquell: “que n’aprenguin!!!” Finalment la primera part va acabar amb un còmode 3 a 1 pels casats. Mitja part per davant i la possibilitat de treballar amb la pissarra i replantejar el partit, Durant el descans molta disparitat de visions entre la mitja dotzena de tècnics que conformava cada equip, això si sempre des de la perspectiva de la rauxa! A la represa va continuar en la línia de la primera part, curiosament els casats van anar baixant el nivell físic, jeje no m’ho acabo d’ explicar... cert però que ho van suplir amb un bon posicionament sobre el terreny i amb varies picaresques a la italiana. De tal manera que els casats van augmentar la renta de gols. Va ser a les acaballes del partit quan els solters van reduir diferencies, en general però partit controlat pels casats. Finalment el partit va concloure amb un 5-4 que va fer justícia als mèrits d’ambdós equips. Encaixada de mans amb molta camaraderia per part de tots els futbolistes i de cap a sota l’ aixeta!!! |
