raons

* Esport de jove, esport de gran. Segons un estudi del American Journal of preventive medicine, els adolescents que fan esport de petitets tenen moltes més probabilitats de seguir fent esport quan es converteixen en adults. Aquest estudi ha estat elaborat a subjectes de 9, 12, 15, i 18 anys, sotmesos a un qüestionari cada 3 anys entre els anys 1980 i 1992.

* La tercera edat i els problemes cardíacs. Homes i dones amb edats per sobre dels 65 anys, si caminen regularment, redueïxen el risc de mort sobtada per problemes cardiovasculars o ser ingressat en un centre mèdic per aquesta patologia.

La investigació s'ha dut a terme amb un grup de 1.645 persones. Aquells que caminen més de 4 hores a la setmana redueïxen molt més el risc que els qui ho fan per sota d'una hora setmanal (Journal of the american geriatrics society). Andrea La Croix et al. 1996

Activitats d'alt impacte en previsió de futures fractures.

Tot i que hi ha molts estudis que desaconsellen les activitats físiques d'alt impacte per evitar lesions articulars, incontinència orinaria i moltes d'altres...

Segons un estudi fet al week's british medical journey, les activitats d'alt impacte son més efectives que les de moderat o baix impacte per prevenir les fractures de cadera quan arribes a certa edat.

El doctor Nicholas Wareham i els seus colegues del Cambridge Institute of Públic Health van identificar 2.296 homes i 2.914 dones mitjançant un sistema de mesura per ultrasons al turmell per preveure el risc de fractura de cadera dins d'un programa de CEE d'investigació amb el support de European Prospection Investigation of Cancer.

Tant els homes com les dones participants amb esports d'alt impacte com jogging, tennis, squash, badminton, steps o aeròbic, van tenir un més alt mesurament d'ultrasons que aquells que no hi van participar. Segons l'estudi, el homes podrien inclòs reduir el risc de fractura un 33 mentre que dins el públic femení podria estar al voltant del 12.

Segons els autos de l'estudi, pujar més escales i veure menys televisió i una bona campanya informativa entre el més joves, poden millorar i molt la pèrdua de massa òssea en una edat mes avançada.

* L'exercici físic és molt més saludable i molt més econòmic que qualsevol medicament (Dr. Keneth Cooper)

Però, què vol dir assolir un estat de WELLNESS?

Tan senzill com sentir-se bé física i mentalment, assolint el teu objectiu personal (perdre greix, definir el cos, augmentar el to muscular, cuidar la teva salut, estar i sentir-te mes guapo o guapa).

Algunes de les avantatges te les mostrem en el quadre següent:

FÍSICS ANÍMICS:

* Prevenció de malalties
* Control de l'insomni
* Reducció dels nivells de colesterol a la sang
* Disminució de l'ansietat i la drepresió
* Reducció de la hipertensió arterial
* Augment de la força i flexibilitat del músculs
* Augment de l'autoestima i confiança en un mateix
* Augment de la capacitat cardiorespiratoria
* Prevenció de la pèrdua de massa òssea (osteoporosi)
* Augment de energia, vitalitat i optimisme
* Prevenció del mal d'esquena.
* Millora de l'aparell digestiu.
* Relaxació general.

ESTÈTICS INTEL.LECTUALS

* Reducció de pes
* Augment de la capacitat i rendiment del treball o estudi
* Modulació del cos
* Millora de la composició corporal
* Millora de la memòria.
* Correcta postura corporal
* Control de l'estrès.

En aquí et proposem un MANUAL DEL WELLNESS:

· Passa la major part del teu temps amb gent que té coses afins a tu. Gent que et relaxa i et fa sentir a gust.

· Evita la gent deprimida, que et transmet el seu stress a tu i et fa sentir malalt o culpable.

· Perquè mirar tantíssima TV, si pots també llegir o entretenir-te amb altres petites grans coses.

· Fés exercici. És infal·lible per millorar el teu estat de benestar i autoestima.

· Dedica una mica de temps a fer coses gratificants i creatives. Escoltar mésica, llegir, regar, jugar...

· No exageris el consum de cafè o altres begudes amb cafeïna.

· I al marge de deixar de fumar i moderar el consum d' alcohol, és molt important seguir una dieta saludable i equilibrada, sobretot per aquells que tenen debilitats gastronòmiques inconfessables.